Xerrada sobre el projecte fotogràfic personal "BUIT"

Buit

La càmera com un escut, un escut transpirable que hem permet digerir els moments en què l’ únic que desitjo és tancar els ulls i esborrar la realitat que m’ envolta. Així és com jo vaig afrontar la mort inesperada del meu pare.. Fotografiant la meva mare.

El 22 d Abril de 2013 el pare va morir d’ un accident i tot va canviar. Els primers dies van ser d’ un desconcert total, era veritat tot allò? Realment el meu pare havia mort? Vaig començar a tirar fotos de la meva mare i la meva germana en situacions de desperació al principi i d’ acceptació i soledat al cap d’ uns mesos. No tenia molt clar perquè estava fent fotos, però sí que notava que a través de la càmera podia prendre certa distància del dolor que tenia davant.

Vaig començar acumular centenars d’ arxius, unes fotos que no ensenyava a ningú i que no tenia plantejat fer-ne res. Va ser arran de l’ invitació que vaig rebre per presentar un treball meu als seminaris de fotografia i periodisme d’ albarracín que hem vaig plantejar poder fer alguna cosa amb el material que havia acumulat. I així va ser, no va ser gens fàcil submergir-me altra vegada en aquells dies, enfrontar-me a aquelles fotos era tornar a reviure emocions intenses… al final ho vaig fer i aquí us en presento un molt petita mostra. JORDI FARRÉS